La utilització de les TIC com a recurs didàctic facilita, sens dubte, l’aprenentatge dels estudiants.
Qualsevol persona, a més, que vullga créixer com a tal ha d’estar en constant procés d’adaptació als canvis.
Però els xiquets i xiquetes, contrariament a allò que nosaltres pensem, arriben a l’escola amb un bagatge molt gran de coneixements d’aquest món digital. Ells han crescut inclosos en aquest marc social i gran quantitat d’accions ja estan incorporades a la vida quotidiana d’aquests nens i nenes.
Si la situació és aquesta, l’escola cal que s’adapte. Encara que, en l’ús de les TIC no hem d’oblidar la revisió de les seqüències d’ensenyament-aprenentatge perquè siguen realment significatives.
Les TIC són presents a l’escola però allò que ens interessa a nosaltres és la incidència a l’educació infantil.
En aquesta etapa, un dels factors més importants és l’estimulació que, per regla general, s’aconsegueix a partir de la interacció entre persones i objectes. L’aprenentatge en l’ús de les TIC per part de l’alumne es pot fer en interacció amb persones que li donen suport i el guien, d’aquesta manera li oferirem la possibilitat de tindre un desenvolupament psicològic òptim.
A l’hora d’utilitzar les TIC a l’aula cal considerar:
- Passa d’una relació de dependència a una de més autonomia (quan el nen comença necessita que l’adult l’ajude).
- Passa d’una relació monofamiliar a un context plurifamiliar, escolar... (potenciar l’ús cooperatiu que ens aporten les TIC).
- Passa d’una motricitat gran a un fina (TIC integrades a l’entorn escolar).
- L’ús didàctic de les TIC (ús de la imatge i del so).
- L’adquisició del llenguatge (les TIC utilitzades per motivar).
Si fem referència al PCC, sens dubte, les TIC també hauran de tindre cabuda, ja que són un mitjà per reforçar el treball d’observació, manipulació, experimentació, comunicació... Les TIC es poden incloure en alguns continguts del PCC com per exemple: descoberta d’un mateix (coneixement del propi cos, treball de les capacitats cognitives, orientació en l’espai i en el temps, normes...), descoberta de l’entorn natural i social (localització de llocs, actituds d’estratègies de col·laboració, interacció i relació, jocs i experimentació...), intercomunicació i llenguatge (verbal, matemàtic, musical, plàstic)...
El mestre, com ja hem dit abans, ha de tindre una formació i un cert domini de les TIC i ser capaç, a la vegada, d’integrar-les a les aules. No ha d’oblidar, a més, tindre presents els coneixements previs que tenen els infants de les TIC.
El PCC porta implícita la necessitat de treballar en equip i permet incidir en diversos aspectes: el suport entre mestres (tècnic o didàctic), l’elaboració i recerca de materials útils i significatius per als alumnes i l’organització del cicle.
Els nous plantejaments de les TIC a l’escola haurien d’anar encaminats a:
- Potenciar un canvi d’actitud per acceptar amb normalitat l’ús de les TIC.
- Modificar els objectius i metodologies de treball per adaptar-los a les TIC.
- Definir quines TIC són necessàries.
- Treballar en equip.
- Implicar la comunitat educativa...
La vertadera missió de l’escola és corregir les desigualtats. Pot ser els inmigrants utilitzen menys les TIC que la resta, ja que tenen menys recursos econòmics. Així com els xiquets, habitualment, solen estar més familiaritzats amb elles que les xiquetes, manifestació del sexisme que encara batega en la nostra societat.
Qualsevol persona, a més, que vullga créixer com a tal ha d’estar en constant procés d’adaptació als canvis.
Però els xiquets i xiquetes, contrariament a allò que nosaltres pensem, arriben a l’escola amb un bagatge molt gran de coneixements d’aquest món digital. Ells han crescut inclosos en aquest marc social i gran quantitat d’accions ja estan incorporades a la vida quotidiana d’aquests nens i nenes.
Si la situació és aquesta, l’escola cal que s’adapte. Encara que, en l’ús de les TIC no hem d’oblidar la revisió de les seqüències d’ensenyament-aprenentatge perquè siguen realment significatives.
Les TIC són presents a l’escola però allò que ens interessa a nosaltres és la incidència a l’educació infantil.
En aquesta etapa, un dels factors més importants és l’estimulació que, per regla general, s’aconsegueix a partir de la interacció entre persones i objectes. L’aprenentatge en l’ús de les TIC per part de l’alumne es pot fer en interacció amb persones que li donen suport i el guien, d’aquesta manera li oferirem la possibilitat de tindre un desenvolupament psicològic òptim.
A l’hora d’utilitzar les TIC a l’aula cal considerar:
- Passa d’una relació de dependència a una de més autonomia (quan el nen comença necessita que l’adult l’ajude).
- Passa d’una relació monofamiliar a un context plurifamiliar, escolar... (potenciar l’ús cooperatiu que ens aporten les TIC).
- Passa d’una motricitat gran a un fina (TIC integrades a l’entorn escolar).
- L’ús didàctic de les TIC (ús de la imatge i del so).
- L’adquisició del llenguatge (les TIC utilitzades per motivar).
Si fem referència al PCC, sens dubte, les TIC també hauran de tindre cabuda, ja que són un mitjà per reforçar el treball d’observació, manipulació, experimentació, comunicació... Les TIC es poden incloure en alguns continguts del PCC com per exemple: descoberta d’un mateix (coneixement del propi cos, treball de les capacitats cognitives, orientació en l’espai i en el temps, normes...), descoberta de l’entorn natural i social (localització de llocs, actituds d’estratègies de col·laboració, interacció i relació, jocs i experimentació...), intercomunicació i llenguatge (verbal, matemàtic, musical, plàstic)...
El mestre, com ja hem dit abans, ha de tindre una formació i un cert domini de les TIC i ser capaç, a la vegada, d’integrar-les a les aules. No ha d’oblidar, a més, tindre presents els coneixements previs que tenen els infants de les TIC.
El PCC porta implícita la necessitat de treballar en equip i permet incidir en diversos aspectes: el suport entre mestres (tècnic o didàctic), l’elaboració i recerca de materials útils i significatius per als alumnes i l’organització del cicle.
Els nous plantejaments de les TIC a l’escola haurien d’anar encaminats a:
- Potenciar un canvi d’actitud per acceptar amb normalitat l’ús de les TIC.
- Modificar els objectius i metodologies de treball per adaptar-los a les TIC.
- Definir quines TIC són necessàries.
- Treballar en equip.
- Implicar la comunitat educativa...
La vertadera missió de l’escola és corregir les desigualtats. Pot ser els inmigrants utilitzen menys les TIC que la resta, ja que tenen menys recursos econòmics. Així com els xiquets, habitualment, solen estar més familiaritzats amb elles que les xiquetes, manifestació del sexisme que encara batega en la nostra societat.
M'agradaria destacar quant m'ha sorprés tota aquesta informació. Mai m'haguera imaginat la importància que tenen les TIC a l'educació.
Em sembla que moltíssimes vegades rebugem allò que desconeixem pel simple fet de no perdre una mica de temps interessant-nos en el seu funcionament. A més, possiblement mai serà una pèrdua, sino que el profit que en traurem serà molt més gran.
No hay comentarios:
Publicar un comentario