Una vegada llegits els continguts del Bolc 2, a continuació esmentats, faig una valoració de cadascun d’ells:
1-Iniciación en el uso de instrumentos tecnológicos como ordenador, cámara o reproductores de sonido e imagen, como elementos de comunicación.
1-Iniciación en el uso de instrumentos tecnológicos como ordenador, cámara o reproductores de sonido e imagen, como elementos de comunicación.
2-Acercamiento a producciones audiovisuales como películas, dibujos animados o videojuegos. Valoración crítica de sus contenidos y de su estética.
3- Distinción progresiva entre la realidad y la representa- ción audiovisual.
4-Toma progresiva de conciencia de la necesidad de un uso moderado de los medios audiovisuales y de las tec- nologías de la información y la comunicación.
Des del meu punt de vista l’us de l’ordinador, càmera, o algun dels milers de reproductors de so o imatge s’han de conéixer per poder transmetre-ho als xiquets i xiquetes de la nostra classe. Si el mestre no domina el funcionament d’ aparells tan bàsics i d’us quotidià, dificilment els xiquets podran familiaritzar-se amb ells.
Els nens d’avuí en dia han nascut envoltats per aquestos, es a dir, formen part de la seua vida diaria,els tenen a l’abast en cadascuna de les seues vivendes.
Donat l’atractiu i l’interés que desperten en els xiquets els video-jocs, dibuixos, pel·lícules... se’n poden aprofitar donant-los un caràcter educatiu. Se’ls ha d’ensenyar a ser crítics amb aquestos, diferenciar entre els bons i els roins, els que aporten o no valors ètics i morals... a més de lúdics. Per aquest motiu, primerament ho haurem d’ aconseguir nosaltres.
Se’ls ha de fer conscients de que tot allò que veuen a la televisió i en altres medis audiovisuals no sempre són veritat. Hem d’apartar la idea de que les formes de vida mostrades a la pantalla no tenen res a veure, en moltes ocasions amb la realitat.
Totes aquestes TIC són una alternativa més, els nens han de saber que hi ha moltes altres activitats interessants que poden fer, i que un ús abusiu d’aquelles elimina la possibilitat de compaginar ambdues.
Des del meu punt de vista l’us de l’ordinador, càmera, o algun dels milers de reproductors de so o imatge s’han de conéixer per poder transmetre-ho als xiquets i xiquetes de la nostra classe. Si el mestre no domina el funcionament d’ aparells tan bàsics i d’us quotidià, dificilment els xiquets podran familiaritzar-se amb ells.
Els nens d’avuí en dia han nascut envoltats per aquestos, es a dir, formen part de la seua vida diaria,els tenen a l’abast en cadascuna de les seues vivendes.
Donat l’atractiu i l’interés que desperten en els xiquets els video-jocs, dibuixos, pel·lícules... se’n poden aprofitar donant-los un caràcter educatiu. Se’ls ha d’ensenyar a ser crítics amb aquestos, diferenciar entre els bons i els roins, els que aporten o no valors ètics i morals... a més de lúdics. Per aquest motiu, primerament ho haurem d’ aconseguir nosaltres.
Se’ls ha de fer conscients de que tot allò que veuen a la televisió i en altres medis audiovisuals no sempre són veritat. Hem d’apartar la idea de que les formes de vida mostrades a la pantalla no tenen res a veure, en moltes ocasions amb la realitat.
Totes aquestes TIC són una alternativa més, els nens han de saber que hi ha moltes altres activitats interessants que poden fer, i que un ús abusiu d’aquelles elimina la possibilitat de compaginar ambdues.
No hay comentarios:
Publicar un comentario