LES MEVES EXPERIÈNCIES FAVORITES

CONSTRUÏM HISTÒRIES

“Construïm històries” és una de les experiències que més m’ha cridat l’atenció. Està pensada per a l’etapa d’infantil i els objectius que planteja són: aprendre a observar objectes des de diferents distàncies, produir individualment missatges audiovisuals senzills (foto, cartell...), saber narrar una història mitjançant la utilització d’imatges fixes seqüenciades, aprendre a posar un títol i el nom de l’autor/a a cada producció.
Està relacionada amb l’area del llenguatge verbal i consisteix en: a partir d’unes imatges amb diferents plans, cada grup d’alumnes ordenarà la seva història.
El material emprat serà: unes tisores i un full on es recolliran diferents plans al voltant del tema "L'estació".



EL NOSTRE COS

Altra activitat que m’ha paregut molt interessant ha sigut “El nostre cos”. També s’adreça a l’etapa d’infantil i els seus objectius son: aprendre a associar imatges parcialitzades amb el seu conjunt corresponent; i associar sons amb imatges.
Les àrees amb que està relacionada són el llenguatge verbal i la descoberta d’un mateix. L’activitat consisteix en realitzar un trencaclosques del cos humà, associant imatges i el corresponent so de cada imatge parcial.
El material que emprem per fer-la és el programa Clic.


JO VULL SER COM...!

I per últim aquesta seria la tercera activitat que jo escolliria: “Jo vull ser com...!”. Està adreçada a l’etapa d’infantil.
Els materials necessaris són: monitor de televisió, magnetoscopi, cintes gravades amb capítols de sèries d'animació, acetats, retoladors per acetats, retroprojector, estris per dibuixar i pintar, i càmera de fotos Mavica.
Els objectius que comtempla són: investigar quin és el programa de TV més vist i en quines hores es mira la TV, descobrir els valors i contravalors que transmeten les sèries de dibuixos animats, observar com es presenten els conflictes i quina resolució se'ls dóna en les sèries de dibuixos animats, saber narrar una història mitjançant la utilització d'imatges fixes seqüenciades (còmic, auca, foto).
Es relaciona amb les àrees de descoberta de l’entorn, llenguatge verbal i llenguatge plàstic.
L’activitat consisteix en que a partir dels programes d’entreteniment més vists per l’alumnat, fer una anàlisi a classe i inventar noves històries amb els seus herois i heroïnes.

Què caldrà saber de TIC per a ser mestra d'infantil

Una vegada llegits els continguts del Bolc 2, a continuació esmentats, faig una valoració de cadascun d’ells:


1-Iniciación en el uso de instrumentos tecnológicos como ordenador, cámara o reproductores de sonido e imagen, como elementos de comunicación.

2-Acercamiento a producciones audiovisuales como películas, dibujos animados o videojuegos. Valoración crítica de sus contenidos y de su estética.

3- Distinción progresiva entre la realidad y la representa- ción audiovisual.

4-Toma progresiva de conciencia de la necesidad de un uso moderado de los medios audiovisuales y de las tec- nologías de la información y la comunicación.


Des del meu punt de vista l’us de l’ordinador, càmera, o algun dels milers de reproductors de so o imatge s’han de conéixer per poder transmetre-ho als xiquets i xiquetes de la nostra classe. Si el mestre no domina el funcionament d’ aparells tan bàsics i d’us quotidià, dificilment els xiquets podran familiaritzar-se amb ells.
Els nens d’avuí en dia han nascut envoltats per aquestos, es a dir, formen part de la seua vida diaria,els tenen a l’abast en cadascuna de les seues vivendes.

Donat l’atractiu i l’interés que desperten en els xiquets els video-jocs, dibuixos, pel·lícules... se’n poden aprofitar donant-los un caràcter educatiu. Se’ls ha d’ensenyar a ser crítics amb aquestos, diferenciar entre els bons i els roins, els que aporten o no valors ètics i morals... a més de lúdics. Per aquest motiu, primerament ho haurem d’ aconseguir nosaltres.

Se’ls ha de fer conscients de que tot allò que veuen a la televisió i en altres medis audiovisuals no sempre són veritat. Hem d’apartar la idea de que les formes de vida mostrades a la pantalla no tenen res a veure, en moltes ocasions amb la realitat.

Totes aquestes TIC són una alternativa més, els nens han de saber que hi ha moltes altres activitats interessants que poden fer, i que un ús abusiu d’aquelles elimina la possibilitat de compaginar ambdues.

Les meves competències audiovisuals

Cada vegada més me n’adone de la importància de l’ús de les TIC i la comunicació audiovisual en educació infantil. Però per a introduir-les i ensenyar-les a l’alumnat és absolutament necessari que nosaltres, les mestres, les coneguem. No podem deixar de banda alguna cosa tan essencial com és l’entorn en el que ens desenvolupem.

Quan més reflexione i llig al voltant d’aquest tema en articles, llibres... sóc més conscient del buit d’informació i l’absència de competències que tenim els docents.
Després de llegir les competències de l’article proposat, considere que de totes les que nombra en conec algunes:

-Saber escanejar imatges
-Usar les funcions d’un programari de retoc digital d’imatges digitals. Fer dibuixos.
Obrir i tancar l’aplicació. Desar i recuperar el treball. Imprimir
-Conèixer les tècniques que configuren el llenguatge del còmic

Però desconec unes altres com podem ser:

-Conèixer i utilitzar les funcions de les càmeres: enfocament i diafragma manual. Fades i altres efectes digitals elementals de les videocàmeres
-Realitzar exercicis de trucatge de les imatges per entendre com es pot manipular la representació de la realitat
-Ser capaç de produir imatges fixes utilitzant diferents enquadraments

Estic capacitada per utilitzar amb prou fluidesa l’ordinador i els seus programes, càmeres fotogràfiques, DVD, vídeo, mòbils ; però reconec que de tots els aparells de música que sorgeixen i milloren cada dia, en conec molt poc. Estic ben assabentada de que part imprescindible de la formació del professorat es renovar-se dia a dia, sense quedar-se enrere, si el que volem és que els xiquets tampoc ho facen.

RESUM TEMA 1 y 2 (“Les TIC a l’Eduacació infantil”)

La utilització de les TIC com a recurs didàctic facilita, sens dubte, l’aprenentatge dels estudiants.
Qualsevol persona, a més, que vullga créixer com a tal ha d’estar en constant procés d’adaptació als canvis.
Però els xiquets i xiquetes, contrariament a allò que nosaltres pensem, arriben a l’escola amb un bagatge molt gran de coneixements d’aquest món digital. Ells han crescut inclosos en aquest marc social i gran quantitat d’accions ja estan incorporades a la vida quotidiana d’aquests nens i nenes.
Si la situació és aquesta, l’escola cal que s’adapte. Encara que, en l’ús de les TIC no hem d’oblidar la revisió de les seqüències d’ensenyament-aprenentatge perquè siguen realment significatives.

Les TIC són presents a l’escola però allò que ens interessa a nosaltres és la incidència a l’educació infantil.
En aquesta etapa, un dels factors més importants és l’estimulació que, per regla general, s’aconsegueix a partir de la interacció entre persones i objectes. L’aprenentatge en l’ús de les TIC per part de l’alumne es pot fer en interacció amb persones que li donen suport i el guien, d’aquesta manera li oferirem la possibilitat de tindre un desenvolupament psicològic òptim.
A l’hora d’utilitzar les TIC a l’aula cal considerar:
- Passa d’una relació de dependència a una de més autonomia (quan el nen comença necessita que l’adult l’ajude).
- Passa d’una relació monofamiliar a un context plurifamiliar, escolar... (potenciar l’ús cooperatiu que ens aporten les TIC).
- Passa d’una motricitat gran a un fina (TIC integrades a l’entorn escolar).
- L’ús didàctic de les TIC (ús de la imatge i del so).
- L’adquisició del llenguatge (les TIC utilitzades per motivar).
Si fem referència al PCC, sens dubte, les TIC també hauran de tindre cabuda, ja que són un mitjà per reforçar el treball d’observació, manipulació, experimentació, comunicació... Les TIC es poden incloure en alguns continguts del PCC com per exemple: descoberta d’un mateix (coneixement del propi cos, treball de les capacitats cognitives, orientació en l’espai i en el temps, normes...), descoberta de l’entorn natural i social (localització de llocs, actituds d’estratègies de col·laboració, interacció i relació, jocs i experimentació...), intercomunicació i llenguatge (verbal, matemàtic, musical, plàstic)...
El mestre, com ja hem dit abans, ha de tindre una formació i un cert domini de les TIC i ser capaç, a la vegada, d’integrar-les a les aules. No ha d’oblidar, a més, tindre presents els coneixements previs que tenen els infants de les TIC.
El PCC porta implícita la necessitat de treballar en equip i permet incidir en diversos aspectes: el suport entre mestres (tècnic o didàctic), l’elaboració i recerca de materials útils i significatius per als alumnes i l’organització del cicle.
Els nous plantejaments de les TIC a l’escola haurien d’anar encaminats a:
- Potenciar un canvi d’actitud per acceptar amb normalitat l’ús de les TIC.
- Modificar els objectius i metodologies de treball per adaptar-los a les TIC.
- Definir quines TIC són necessàries.
- Treballar en equip.
- Implicar la comunitat educativa...
La vertadera missió de l’escola és corregir les desigualtats. Pot ser els inmigrants utilitzen menys les TIC que la resta, ja que tenen menys recursos econòmics. Així com els xiquets, habitualment, solen estar més familiaritzats amb elles que les xiquetes, manifestació del sexisme que encara batega en la nostra societat.

M'agradaria destacar quant m'ha sorprés tota aquesta informació. Mai m'haguera imaginat la importància que tenen les TIC a l'educació.

Em sembla que moltíssimes vegades rebugem allò que desconeixem pel simple fet de no perdre una mica de temps interessant-nos en el seu funcionament. A més, possiblement mai serà una pèrdua, sino que el profit que en traurem serà molt més gran.